Triatló Olímpic de Tossa de Mar.

Dissabte 19 vaig córrer el Triatló Olímpic de Tossa de Mar. Des de finals de juny no n'havia fet cap. La veritat és que aquest tampoc no l'havia preparat gaire bé. Però què hi farem! m'havien parlat molt bé d'aquesta cursa i tenia ganes de fer-la.


La sortida va ser a les tres de la tarda. Hi havia una mica de mar de fons però no era pas un mal dia per nedar. El problema és que en tres mesos tan sols he nedat tres dies. I si a això hi sumem que la natació és més que el meu punt feble...


El tram de ciclisme és espectacular !!! 43 quilòmetres amb dues bones pujades i un descens final cap a Tossa que fa perdre l'alè.


La cursa a peu xino-xano i anar fent. Sense cap mena de pressió i a passar els quilòmetres.

Reflexions:

-si el teu fort no és la natació i no nedes assíduament costa fer 1500 metres al mar.
-la gent està molt forta en bici !!!
-si fa tres mesos que no corres 10 kms fer-ho el dia de la cursa, després de nedar i de la bici, és per agafar-s'ho amb tranquil·litat.

Conclusió:

Vaig anar a Tossa a passar-ho bé i no a patir i és el que vaig fer, Tenia ganes de córrer i de gaudir de la cursa sense cap mena de pressió i sense pensar en el crono.

Ruta del Carrilet. Via Verda Olot-Girona-Sant feliu de Guíxols.

Aprofitant el pont de la Diada vam decidir fer una Via Verda i vam optar per la Ruta del Carrilet que segueix l'antic traçat del tren que unia Olot i Sant Feliu de Guíxols tot passant per Girona. La vam fer en dos trams i en dos dies.


L'Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, vam anar d'Olot fins Girona. Aquest traçat d'uns 57 quilòmetres travessa tres comarques i dotze pobles recorrent les valls dels rius Fluvià, Brugent i Ter.


Sortim de Girona per terreny lleugerament ascendent fins que a falta d'un quilòmetre per arribar al coll d'en Bas, a 558 metres sobre el nivell del mar, la cosa es posa una mica més dreta.


Un cop superada l'única dificultat significativa de tota la ruta gaudim d'una bona baixadeta fins a Amer i des d'allà pla i baixada fins a Girona. Buscar l'hotel, un bon sopar i de concert.


Ens llevem tard, la nit es va allargar una mica més del previst, esmorzem bé i "sant tornem-hi", a pedalar. Aquest primer sector del segon tram potser és el que menys ens va agradar de tota la ruta. Sortim en pendent suau ascendent fins assolir el punt més alt a Cassà de la Selva (136 m).


Però és quan passem Llagostera quan el descens "es fa notar". Arribem plàcidament a Sant Feliu de Guíxols, però no a la platja. La Via Verda acaba en una petita plaça.


Des d'allà, per finalitzar la pedalada de manera més agradable, ens arribem fins a la platja.


108,2 kms +267 metres

Entre les vinyes del Baix Penedès

Vam iniciar aquesta ruta a Banyeres del Penedès, lloc de confluència dels dos cercles que formen el 8 que es dibuixa fent aquesta ruta. Diria que és l'únic lloc en els 33 km del circuit on podrem trobar un bar.


Iniciem la pedalada direcció a Santa Oliva. Pràcticament tot el tram el fem sobre asfalt i en tendència a baixada, entre camps i granges.


Passem a tocar les primeres cases i retornem cap a Banyeres per camins i senders, tot aprofitant per recol.lectar i menjar alguna ametlla i collir 3 o 4 cebes.


El segon bucle és més llarg i amb més desnivell. També s'ha de dir que el paisatge és més agradable, durant força estona passem entre vinyes. Aprofitem una petita pineda amb una bona ombra, no n'hi ha gaires durant tot el recorregut, per dinar un entrepà i les ametlles acabades de collir.


Seguim el camí direcció a El Castellet, tot i que no acabem d'arribar-hi, amb algun tram que ens fa pujar una mica les pulsacions. Un cop som al punt més alt agafem un corriol pla-baixada fins enllaçar amb una pista ampla.


Des d'aquest punt i fins Banyeres el camí és molt agradable on tant sols hi ha alguna petita pujadeta.

33 kms +450 mts