Gèlid Amsterdam.


Quin fred que fa !!! Aquesta deu ser la frase que més hem repetit els sis que aquest cap de setmana llarg de febrer hem passat a Amsterdam.

Han estat tres intensos dies, cansats i de passar son i fred. Però han estat tres dies de turisme divertits i recuperadors.


De la Casa d'Anna Frank al Barri Vermell, de la Plaça Dam a la Cantonada d'Or...


...tot passant per canals, carrers i carrerons i sempre evitant de no ser atropellats per algun tramvia o alguna bici.


 Que n'hi ha de totes menes i colors.


Amsterdam, 19 - 21 de febrer de 2011.

Ventolau 2843.

No fa gaire fred. Són les 8 del matí i el termòmetre marca 4 graus positius. Avui farà calor !!! Tot el que és cara sud està pelat de neu., i això que estem a principis de febrer !!! Sortim de la Pleta del Prat pista amunt cap a la vall de Mascarida. 


Seguim el curs del torrent, girem a la dreta tot abandonant les pistes d'esquí de l'estació de Tavascan. Anem direcció a l'estany del Diable però poc abans d'arribar-hi girem a la dreta fins arribar al Collet. 



Veiem el pic del Ventolau, el nostre objectiu, al fons, just darrera del pic dels Tres Estanys. El dia és radiant i comença a fer força calor. Hi ha neu suficient per esquiar però és que en sobri massa.
 

Un cop al Collet ens treiem els esquís, no hi ha neu, per baixar un centenar de metres fins al fons de la vall. Remuntem cap a la Coma del Forn. Normalment els noms diuen molt dels llocs. Fa una calor impressionant. Sembla finals de primavera.



Després de remuntar les pales finals arribem amb esquís pràcticament al cim.

Comencem el descens i durant els primers metres la neu està en bones condicions. Primavera, però es deixa esquiar. 


Llavors, endut per la eufòria, convenço al Jordi de baixar directes cap al refugi. La primera intenció era retornar pel camí de pujada. Sabem que el torrent està pelat i ens decidim per unes pales de més a l'esquerra. 

A mesura que baixem la neu va empitjorant fins arribar ha haver de treure'ns els esquís. Mo l'hem encertat !!! Tot i així arribem a la pleta del Prat contents i havent gaudit d'un bon dia d'esquí.

11,4 quilòmetres  + 1225 desnivell.
Tavascan, 6 de febrer de 2011.




Ventolau 2843. Trak.

Raquetada nocturna a Tavascan.

Circuit català de raquetes de neu.

LES RAQUETES SÓN PER JUGAR A TENNIS !!!


Després de passar el dia esquiant a Port-Ainé (molt justet de neu, no es fan fora pistes) decidim anar a fer una raquetada nocturna a Tavascan organitzada dins el Circuit català de raquetes de neu.

Fa una nit estrellada, bona temperatura i bona companyia el que fa de l'excursió una passejada molt agradable. El circuit està molt ben marcat i accessible per tothom.


Aquesta meva segona experiència amb raquestes no fa més que confirmar-me que no estan fetes per mi. Prefereixo els esquís !!!

5,4 quilòmetres + 195 desnivell.
Tavascan, 5 de febrer de 2011.

Raquetada nocturna a Tavascan. Trak.

Circuit català de raquetes de neu.

Gel al Pedraforca.


Després de molts dies de calor i secà finalment aquesta setmana ha fet fred i ha nevat. Així que dissabte a primera hora sortim cap el Pedra amb intenció de fer el primer gel de la temporada.


La nevada ha deixat un paisatge impressionant. Arribem al mirador obrint traça amb el 4x4, des de Saldes no hi ha la carretera trepitjada. Gel no sabem si n'hi haurà, però de neu...


L'accés fins les cascades està verge. Només trobem alguna traça que baixa del refugi.


Com que és la primera escalada de l'any ens decidim per fer el Complex del Verdet. Comencem des de baix per la Il.lusions d'hivern, i anem progressant pel torrent tot superant els ressalts de gel. 


Els primers ressalts els passem sense encordar-nos. Són curts, no són excesivament drets i van bé per agafar confiança en un mateix i en les eines de mans i peus.


Hi ha molta neu i hem d'apartar-la per poder picar. Hi ha trams on trobem el gel en bones condicions i d'altres en que la cosa no està gaire bé. Baixa aigua i el gel es trenca.


Finalment arribem a l'última cascada, Columna del Verdet. L'escalem, gaudint algun tram més que altre. Hi ha trams amb molt bon gel i d'altres no tan bo. Però amb paciència i tranquil.litat tot es fa.


Finalment arribem a dalt i retornem al cotxe pel camí normal.


En general un bon dia de gel, però veient la neu que hi ha decideixo que demà aniré a esquiar.

Pedraforca, 29 de gener de 2011.