Cresta de la Font Blanca.

Tot pujant per la carretera que du a l'estació d'Ordino-Arcalís ja veiem que el dia no pinta molt bé. Deixem el cotxe al revol que hi ha just abans de creuar el riu Tristaina.

Ens calcem els esquís i, tot passant vora les Cabanes de Castellar ens endinsem al bosc del  mateix nom.

Anem guanyant alçada per la Coma de Varilles mentre el dia es va tapant cada vegada més.

Quan ens adonem que els cims estan coberts de boira decidim no pujar al Pic de la Font Blanca. Variem lleugerament la nostra ruta i ens dirigim cap a la Portella de Rialb.

Un cop a la collada carreguem els esquís a la motxilla i enfilem la cresta que ens queda a la nostra dreta.

Un primer tram de neu dóna pas a petites grimpades de bon fer. 

Alternem passos aeris amb trams suaus tot alternant roca i neu. Res difícil però si s'ha d'estar alerta.

Finalment s'acaben les dificultats i arribem a una collada on uns lloms de neu ens durien al cim. 

Com que està tot ben tapat i ja hem gaudit prou ens calcem els esquís i tirem avall.

Baixem al fons de la vall i allà seguim el recorregut del Riu comís Vell fins arribar novament al cotxe.

7 quilòmetres +875 desnivell.

Andorra, 23 de març de 2013.

Pic de Montmalús 2774. Trak.

Cresta de la Font Blanca. Trak.

Pic de la Dona 2702.

No va ser un dia gaire afortunat !!!

Ens estàvem calçant els esquís a l'aparcament de Vallter quan em vaig adonar que la sola de la meves botes anaven per lliure. Sort que el Jordi duia esparadrap i vam poder fer un "arreglillu".

Un cop ben equipats enfilem pista amunt fins a trobar el Teleesquí de les Xemeneies. Deixem la pista i seguim les torres metàl.liques. Tot just deixar la pista, en bones condicions, veiem que la neu està força gelada.

Seguim pujant i quan enfilem la Canal de les Xemeneies la neu està "fatal". Dura i gelada i plena de traces on no podem progressar amb seguretat. Amb algun que altre problema arribem a la collada on fa un vent de mil dimonis. 

Mirem a l'esquerra, al Bastiments. Força pelat i ventat i no crida la nostra atenció. Mirem a l'esquerra, al Pic de la Dona. No pinta gaire bé però és a prop i ens permetrà fer una circular, mooooolt més curta del que teníem previst, per tornar al cotxe.

Som al cim després de passar grans plaques de vidre. Fa fred i molt vent. 

Iniciem el descens cap a la Portella de Mentet i novament a l'aparcament de l'estació.  Tot i el vent i la neu un cop arribem a la torrentera encara podem fer algun gir que ens fa gaudir.

5,5 quilòmetres +575 desnivell.
Vallter, 16 de març de 2013.

Pic de la Dona 2702. Trak.

Pic de la Valleta. Goulotte de la Dreta.

Molta neu, massa neu i massa fonda per fer corredors, però com que ja hi érem...

Sortim de l'aparcament de l'estació de Porté-Puimorens. Agafem la pista de "Les Cretes" i la seguim fins passar sota el Telecadira de la Mina. 

Poc després de creuar el remuntador deixem les pistes i, fent una diagonal deixant el Pic de la Mina a la nostra dreta, ens endinsem cap el fons de la llarga vall. 

No fa gaire fred, la neu és pols i fonda, però avancem ràpidament. Arribem al final de la pala que baixa del coll entre el Pic de la Valleta i el Pic de la Vinyola. Just al davant ens queda la cara oest del Valleta. 

Ens equipem i comencem a pujar lentament amb neu fins els genolls. Com que hi ha tanta neu tota la roca està coberta d'una capa blanca inconsistent que no ens deixa veure on clavar piolets i grampons. 

Tenim problemes per poder definir ben bé la ruta. Després d'un parell de reculades sortim a l'aresta, entre dos grans blocs de roca, tot trencant la cornisa . Baixem a buscar la collada i seguim les traces fins el cotxe. 

I finalment... un reconstituent !!! 

Entre el constipat i la neu inconsistent es fa un dia realment dur. 

Era un dia per esquiar !!!

Goulotte de la Dreta, màxim 60º III+.
12,5 quilòmetres +850 desnivell.
Porté-Puimorens, 9 de març de 2013.

Pic de la Valleta. Goulotte de la Dreta. Trak.

Cros de Sant Jordi. Navàs.

http://crosdesantjordi.blogspot.com.es/

Pico Royo 3121.

Deixem el cotxe just al trencall que ens duria a l'Hospital de Benasque. De tanta neu com hi ha la carretera està tallada. Ens calcem els esquís i pugem per la blanca carretera fins a trobar l'entrada de la Vall de Remunye.

Enfilem la vall que comença boscosa i que poc a poc es va obrint. Pugem gairebé sempre pel que seria el torrent del riu. 

Ens desviem a l'esquerra, per una pala força inclinada, per superar la muralla rocosa amb la Dent de Remunye com a punt culminant, i arribem al Portal de Remunye.

Perdem uns 100 metres de desnivell tot baixant a l'Ibon Blanco de Literola. El creuem i enfilem l'última pala que ens du directes al cim del Pico Royo 3121.

Descendim fins a l'Ibon per una pala amb neu pols (QUINA PALA !!!) sense cap tipus de traça. Un cop a baix agafem la Vall de Literola que ens queda a la dreta.

Anem perdent alçada tot alternant curtes pales divertides d'esquiar i llargues diagonals sense cap interès. Arribem finalment al bosc i més endavant a la carretera que remuntem fins a trobar el cotxe.

19 quilòmetres +1600 desnivell.
Benasque, 2 de març de 2013.

Pico Royo 3121. Trak.