Vilmanbar a La Pastereta.

Escalada molt recomanable a la Pastereta. És ideal per un matí d'estiu. Nosaltres no vam tenir sol fins que no vam arribar a la última reunió.  

Deixem el cotxe a 1 quilòmetre de Collbató i l'aproximació caminant és curta, uns 30', per camí molt bo.


Teòricament són quatre llargs però els dos primers es poden enllaçar sense problemes. Cal portar unes 20 cintes i el material de reunions. Els passos més durs, 6a, són al principi i a mesura que anem pujant va baixant la dificultat, V+ i V. Roca molt bona en una gran placa espectacular.

El descens es fa rapelant per la mateixa via en tres ràpels de 25, 45 i 50, aproximadament.

Vilmanbar, 6a MD (V+ oblig.) 130 metres.
Clot de la Mònica, Montserrat, 6 de juliol de 2013.

Clarabides i Gías.

La pujada al refugi d'Estós és llarga, uns 10, quilòmetres, i combina trams força drets amb d'altres molt suaus. Més de 3/4 parts són de pista i la resta de corriol ben traçat. Tot pujant podem anar a donar un cop d'ull a les Gorges Galantes.


A les 7 del matí iniciem el nostre ascens.El primer tram segueix el  recorregut del Barranc del Forau d'O. Després d'alguns problemes per creuar el riu ens desviem a l'esquerra per tal d'evitar grans congestes de neu.                                                               


Passem a tocar els Ibons de Gías i un últim tram força dret per neu ens deixa al Port de Gías. Fa molt bon dia i les vistes són fabuloses.


Trenquem a mà esquerra i ja sense grampons assolim el primer 3000 de la jornada. El Pic Oriental de Clarabide, de 3012 metres. També és el primer cim d'aquesta alçada del meu company d'ascensió, l'incansable Pep. Felicitats. Avui et tocarà pagar !!!


Seguim l'aresta i en un moment som al Pic de Clarabide, 3020, màxima cota de la jornada. Sense cap mena de dificultat.


Una aresta, esmolada en algun tram, amb passos de neu fàcils però bastant aeris, d'altres de roca una mica descomposta, i arribem al Pic Occidental de Clarabide 3008 metres. No és difícil arribar-hi però ja s'ha d'estar ben alerta.


Tornem enrere tot passant sota el Pic Clarabide i anem buscar el collet que separa aquest cim del Pic de Gías. Una curta, fàcil i divertida trepada ens deixa a l'últim 300 del dia. Pic de Gías 3011 metres.


El descens el fem anant a buscar un collet que hi ha just per la banda contrària per on hem pujat. Desgrimpem uns grans blocs de pedra i cop sobre neu realitzem una llarga diagonal i, buscant una mica el millor pas, arribem novament al camí de pujada.


Per baixar fins al refugi trepitgem tant com podem la neu tot lliscant en una ràpida i disfrutona baixada. S'ha d'anar alerta en no caure i fer-se mal.


Un cop al refugi seguim el mateix camí de pujada. Arribem novament a l'aparcament contents i cansats.

28,5 quilòmetres + 1820 desnivell.
Estós, 29 i 30 de juny de 2013.

Grau Roig - Montmalús - Illa.

Sortim de l'aparcament de l'estació de Grau Roig i enfilem pista amunt anant a buscar el bar-restaurant, que està tancat,que hi ha al costat de l'Estany Primer.


Deixem la pista i, tot seguint les marques i les fites, anem guanyant alçada fins arribar a la Collada de Montmalús. 


Iniciem un curt descens fins arribar a l'Estany de Montmalús i al refugi del mateix nom, que és on passarem la nit.


És un refugi lliure, petit, 8 places, però molt ben ubicat i força acollidor per passar-hi una nit.


De bon matí ens aixequem, voregem l'estany, amb restes de gel, i entrem a Catalunya per la Vall Civera. Està espectacular. Verda, solitària, hi baixa aigua arreu, hi ha cavalls amb els seus poltres...


Seguim el GR11 i, tot creuant el Coll de l'Illa, tornem a entrar a Andorra i arribem al refugi de l'Illa. D'allà toca fer una costeruda pujada fins les Collades de Pessons. 


Ara només ens queda un llarg descens entre neu, aigua i una gran quantitat d'estanys, alguns gelats d'altres no, i som novament a l'Estany Primer i en poca estona al cotxe.


18 quilòmetres +1225 desnivell.
Andorra, 22 i 23 de juny de 2013.