Pedraforca 2497. Gósol.

Sortim de la plaça de Gósol i, després d'unes ziga-zagues dins el poble, enfilem costa amunt per dins el bosc cap a la Serra de la Muga.

Tot seguit carenegem direcció al Collet de Verdet deixant a la nostra esquerra una bona "caiguda".

Enllacem aquí amb la pujada clàssica del refugi.

Grimpem i crestegem les cada vegada més polides roques que, després diversos puja-baixa, ens duen al cim del Pollegó Superior del Pedraforca.

Baixem per la canal que ens du a l'enforcadura i girem a la dreta per retornar a Gósol.

 Passat un primer tram més dret fem diagonal fins a creuar un petit contrafort de la Serra de la Tossa.

Seguim el camí per un perdedor bosc i en poca estona arribem de nou al punt de sortida.

11 quilòmetres +1146 desnivell

11 de desembre de 2010.

ORZOWEI

Qui no el recorda !!!

Xamal 603.

Sortim del petit poble de Fals i fem una bonica i entretinguda circular que ens duu, entre camps de conreu, pistes forestals i corriols pel bosc, fins al "cim" del Xamal de 603 metres.

 

De camí cap el cim vaig tenir una sorpresa. Feia molt temps que no passava pel Grauet. Quantes costellades !!!

 

Li dic cim perquè és un centre geodèsic i així està marcat, però no té res d'un cim pròpiament dit.

8,1 quilòmetres +205 desnivell.

Fals, 8 de desembre de 2010.

5 - 0

Camp Nou, 29 de novembre de 2010.

Mitja de Ripoll.

Aprofitant que el diumenge havíem d'anar a dinar amb uns amics a Camprodon, vam parar a Ripoll a fer la mitja marató. Va ser un rodatge controlat, acompanyat i amb avituallament.

21,1 quilòmetres + 155 desnivell.
Ripoll, 21 de novembre de 2010.

Berga - Santpedor.

La Berga - Santpedor és una clàssica al Bages. El seu recorregut, assequible tant per distància com per desnivell, la fan molt popular i concorreguda. Aquest any prop de 1700 participants, uns 350 dels quals la vam fer caminant, vam prendre la sortida a Berga i estic segur que la gran majoria van aconseguir arribar a Santpedor.

Berga - Casserres - Viver - Sant Cugat del Racó - Vilaredes - Castellnou de Bages - Santpedor.

55 quilòmetres + 1030 - 1375 desnivell.
Santpedor, 14 de novembre de 2010.

Bicicletada Castelló d'Empúries.

Tot i alguna caiguda, el sempre "complicat" pas de bassals i el rebotiment del dinar fem una agradable sortida en btt per Roses, Empuriabrava i Castelló d'Empúries, on dinem, tot passant pels Aiguamolls de l'Empordà.

 

 

Sempre pedalem per terreny agradable, ja sigui pista o carretera asfaltada molt poc transitada.

Sortim de prop de Roses i agafem un camí, on ja comencem a trobar bassals, que ens duu cap a la platja. D'allà ens dirigim a Empuriabrava, creuem La Muga i, tot passant pels Aiguamolls, arribem a Castelló.

Ja portem uns 20 quilòmetres i decidim parar a dinar. Mengem massa. El retorn al cotxe el fem pràcticament tot per pista asfaltada.

30,5 quilòmetres + 15 desnivell.

Roses 13 de novembre de 2010.

Montserrat Nord.

Una cursa més, un entrenament més.

Se surt de Monistrol, es passa pel refugi de Santa Cecília i d'allà, per la canal, directes fins a Sant Jeroni, 1236 metres. La baixada és per Sant Joan, La Cova i retorn a Monistrol.

Un bon recorregut dur, exigent, amb desnivell... i tot a prop de casa.Què més es pot demanar?

22 quilòmetres +1100 desnivell.
Monistrol de Montserrat, 7 de novembre de 2010.

Shisha Pangma.

 

Ens mira. Ens crida.

Per què la gent fa trampa?

A la Rasos-Manresa hi va haver algú que en l'últim tram, de Sant Martí de Torruella a Manresa, va fer via. És a dir, va fer trampa, guanyant així alguns llocs i entrant en 12ena posició.

I jo em demano, per què la gent fa trampa?

Manresa, 30 d'octubre de 2010.

Rasos de Peguera - Manresa

Què dius quan fas 79 quilòmetres corrent, trotant, caminant, o com pots, per la muntanya?
Quin mal de cames!!!

I què dius l'endemà?
Quins cruiximents (agulletes) !!!

Així es pot resumir la meva participació a la Rasos-Manresa. Bon recorregut, variat, bons paisatges, molta pista per córrer... res a dir. Però quan portes 50, 60, 70 qms per muntanya les cames fan mal. Què hi farem. Sort que en el fons ens agrada patir.

Tot i que no tenia cap objectiu personalment vaig quedar content. Vaig baixar de les 10 hores.

79 qms +1100 -2500 desnivell.
Manresa, 23 d'octubre de 2010.

Barraques de vinya.

Pràcticament tres mesos després de Suïssa he tornat a fer una cursa. I la veritat és que a aquella dita de "quien tuvo retuvo" jo li afegiria que "se tuvo", però si no se n'afegeix, se'n perd molt pel camí. Resumint, que s'ha d'entrenar !!

Les Barraques de vinya és una atractiva i distreta cursa, molt divertida, plena de corriols i bones vistes que transcorre pels voltants de Viladordis.

24 quilòmetres +800 desnivell
Viladordis, 17 d'octubre de 2010

Santuari de Queralt.

La intenció era fer una bona volta per les rodalies del Santuari de Queralt.

Però com que el temps no acompanyava gaire, i les ganes tampoc, acabem pujant de Berga a Queralt tot passant per Sant Pere de la Madrona.

Vam aprofitar l'excursió per collir algun rovelló i observar la flora i "petita" fauna local.

5,8 quilòmetres  +395 desnivell.
Berga, 3 d'octubre de 2010.

Puigmal, 2910 mts.

Circular per Err.

L'últim diumenge d'estiu decidim pujar al Puigmal. Ho fem pel vessant d'Err.

Sortim de l'estació d'esquí d'Err-Puigmal i prenem el camí de la vall direcció a la collada entre el Puigmal de Llo i el Pic petit del Segre.

És un itinerari més llarg que pujar directament però és més progressiu.

D'aquí carenegem cap el Petit Segre i en poca estona assolim el cim.

Baixem direcció al Clot de la Pastera i d'allà directes a l'estació.
 

9 quilòmetres +908 desnivell.
Puigmal, 19 de setembre de 2010.

Diada Nacional de Catalunya.

11 de setembre de 2010.

Pica del Canigó, 2784 mts.

Volta al circ de Balaig.

Després de 20 interminables quilòmetres de pista deixem el cotxe a uns 10 minuts del refugi de Cortalets. Passem pel refugi, de considerables dimensions, i agafem un camí a l’esquerre que s’endinsa pel bosc cap a la serra del Roc de l’Escala.

Carenegem direcció al pic de Barbet mentre veiem l’escarpada paret est del Canigó i la no menys espectacular nord del Barbet.

Baixem fins a la portella de Vallmanya on agafem el camí que ve del refugi de Merialles.

Seguim pujant fins a la canal de la Xemeneia per on grimpem i assolim el cim de la Pica del Canigó.

El descens el fem més curt i directe pel camí que va al refugi de Cortalets tot passant per la Portella i l’Estanyol, on tenim una bona vista del circ de Balaig.

10 qms. +833 desnivell.

Canigó, 5 de setembre de 2010.

Mola de Sant Honorat, 1061 mts.

Fer un tomb per aquest massís proper a Oliana és com fer una passejada per la conegudíssima Montserrat, però sense gent. Nosaltres no vam trobar ningú durant tot el recorregut.

Sortim del restaurant Can Boix i, després de passar pel forat del Corb, visitem la casa del Corb, situada dins una balma.

D’aquí ens dirigim a l’ermita de Sant Salvador del Corb, ara en runes. Retornem al camí i per una cornisa aèria voregem la roca Llarga. Si el terra és moll o humit pot arribar a ser un pas delicat.

Agafem el camí que puja a la mola de Sant Honorat (a qui se li va ocórrer fer una ermita aquí d’alt?) Un gran altiplà amb bones vistes sobre les parets d’escalada i la vall del Segre.

El retorn el fem pel camí que baixa directe a Can Boix.

11,8 qms. +606 desnivell.

Oliana, 4 de setembre de 2010.

Circular al Costabona, 2465 mts.

Deixem el cotxe a un quilòmetre escàs de la Collada Fonda, en un petit creuament de pistes.

Agafem aquest trencall i amb sol i bona temperatura anem guanyant alçada fins arribar a la Collada de la Balmeta, tot passant pel refugi forestal Jaume Ferrer.

Aquí deixem el camí bo i tot seguint la carena de la Serra de la Balmeta arribem al Coll de Pal on trobem el camí provinent del refugi de Costabona.

Ja entre boira assolim el cim on no podem gaudir de les bones vistes que ens ofereix un dia assolellat.

El descens el fem per la carena contrària fins arribar a la Collada Fonda. Seguint la pista arribem al cotxe.

8,5 qms. +588 desnivell.

Costabona, 29 d’agost de 2010.