Parc eòlic de Rubió.

Sant Esteve païdor.


Aprofitem el matí del dia de Sant Esteve per baixar els excessos, que tot just ara han començat, i fer pair el menjar d'aquests dies.



Passejada agradable, tranquil.la i solitària acompanyats pel sol i, a estones, pel soroll de les pales dels molins al girar.


S'ha de veure un molí de vent des de baix per adonar-se realment de com de grans arriben a ser !!! Ho he buscat i fan 80 metres d'alçada, 37 metres de pala i 195 tones de pes.



9,4 quilòmetres +345 desnivell.
Parc eòlic de Rubió, 26 de desembre de 2011.

Parc eòlic de Rubió. Trak.

Duatló de muntanya del Solsonès.

Va començar sent un matí fred i emboirat i va acabar sent una matinal amb temperatura molt agradable per córrer la meva primera duatló de muntanya de la temporada.



23 components del club triatló l'Eix de Navàs vam prendre part en aquesta prova, i prop de de 60 vam anar a fer un dinar de "germanor" un cop acabada la competició.

El primer tram de cursa a peu començava per pista planera, molt ràpida, per agafar després un corriol, puja i baixa, força divertit i acabant novament per pista, primer de forta pujada i després de forta baixada.

La btt va ser una pujada més o menys llarga, segons qui opini, i una llarga i divertida baixada, llavors tot un seguit de tobogans tot rodejant el Pantà de Sant Ponç. Tot això anava acompanyat de terra humida, fang i algun bassal que feia "enganxar" les rodes al terra.

L'últim sector era el mateix que el darrer tram de la cursa inicial a peu.

Duatló ràpida i gens tècnica.

5,2 - 24,3 - 3,5. + 500 desnivell.
Sant Ponç, 11 de desembre de 2011.

Bastiments 2881.

La primera esquiada de la temporada sempre té alguna cosa especial.

Tot i que el Bastiments és un cim fàcil de fer amb esquís de muntanya el primer dia normalment apareixen aquells aquells nervis i els petits dubtes. Me'n recordaré d'esquiar? Faré bé les "volta maria"? Aguantaré bé la pujada i, sobretot, la baixada?


A part d'això hi ha el tema del material. Què agafar i què no, com col.locar-ho a la motxilla, no descuidar-se res... I ho dic perquè en aquesta primera sortida algú, que no vaig ser jo, es va deixar els botins a casa. Sort que ho vam poder solucionar !!!


Referent a l'esquiada dir que hi ha força neu a cotes altes, molt ventada i amb força plaques de gel. No hi havia la millor neu però vam gaudir de la primera sortida de la temporada.


8,5 quilòmetres +760 desnivell.
Vallter 2000, 6 de desembre de 2011.

NO a la constitució opresora.

Diguem alt i ben clar NO !!!
Diguem ben fort JA N'HI HA PROU !!!
Revolta JA !!!
CATALÀ ALATAC !!!




Res a celebrar.
Catalunya, 6 de desembre de 2011.

Arcs Rajadell.

El constipat dels aliens.


 Una cursa de muntanya maca, molt maca i entretinguda, podria dir que és una de les curses més "divertides" que he fet mai.


Té un recorregut molt variat amb pistes de pujada, de baixada, dretes, suaus, amb corriols en lleuger ascens, de ràpid descens, de dura pujada, de forta baixada, planers... 




La pujada fins el Cogulló de Cal Torra ens permet gaudir d'unes vistes impressionants. Des del Puigmal a Montserrat tot passant pel Pla de Bages cobert per la boira. El retorn a Rajadell ens fa estar atents al camí i vigilar bé on posem els peus.



Personalment penso que no es pot demanar més per gaudir una cursa de muntanya.

14,5 quilòmetres + 700 desnivell.
Rajadell, 27 de novembre de 2011.

Berga - Santpedor.

Amb un "Borinot", company d'esquiades, escalades, sortides i activitats varies, vaig fer diumenge la ja clàssica Berga - Santpedor. Si no recordo malament és el tercer cop que la feia amb btt i li he de sumar dos cops més que l'he fet a peu.



Va ser un matí tranquil d'esport, de temperatura agradable, de molta xerrera i amb un recorregut quasi-bé accessible per tothom que practiqui mínimament la btt.



I, evidentment, amb la típica i obligatòria parada a Casserres per fer la botifarrada.


57,5 quilòmetres +950 - 1300 desnivell.
Índex IBP 88.
Santpedor, 13 de novembre de 2011.

Berga - Santpedor.

Duatló alta muntanya Núria.

Vent i mal de cames.


Tot i no fer gaire fred si va ser un dia molt ventós. Vent fort i sostingut, sobretot a la part alta de cursa durant el tram d'ascens al Puigmal.

No vaig tenir en cap moment bones sensacions i si bastant "mal de cames" durant força tams de la cursa. No sempre es pot tenir un bon dia !!!!

 

El matí començava tranquil i agradable. La sortida com sempre. Tothom amb fred i atapeït a la plaça de Queralbs esperant el moment de la sortida.




Els 11 quilòmetres de pujada constant per pista forestal fins a Fontalba serveixen per posar cadascú al seu lloc. I és així !!! Intento seguir el ritme de l'Andreu però de seguida m'adono que no tinc un "bon dia" i que patiré més del que em pensava. Em quedo i intento agafar el meu ritme. No el trobo enlloc !!! Finalment, i no sense patir, arribo a la transició amb més temps perdut del previst.




Fa un bon dia. Sol, temperatura agradable i vent suau. Em poso les bambes, bec aigua i començo a córrer.  La pujada al Puigmal és molt directa i a mi ja m'agrada. A veure si recupero una mica.




Ben aviat m'adono que no recuperaré gaire. Segueixo patint més del normal de mal de cames i no vaig bé. A més, anem pujant i guanyant alçada i el vent cada cop bufa amb més força. A cops costa aguantar l'equilibri !!! L'últim tram es fa molt més dur. La baixada és tranquil.la fins a Núria. No fa vent, bona temperatura, solet agradable... El retorn a Fontalba, com sempre, es fa llarg i sembla que tot sigui pujada. Cal guardar una mica per fer bé aquest tram.




Un cop arribats de nou a la transició la cursa pràcticament s'ha acabat. Si més no s'ha acabat "patir". El descens per la llarga pista és "disfruton" i tan sols has de mirar de no punxar. És fàcil fer-ho i llavors un ràpid descens de 20 minuts pot passar a ser un llarg descens a peu inacabable.




11btt - 14run - 11btt, +2000 desnivell.
Queralbs, 9 d'octubre de 2011.

Diada Nacional de Catalunya.

La independència és el futur.

 
VISCA LA TERRA LLIURE !!!

Catalunya, 11 de setembre de 2011.

Duatló alta muntanya Vilallonga de Ter.

DUATLÓ DEL MÖET CHANDON.

La pluja i la boira va fer encara més dura aquesta duatló d'alta muntanya.


Tot i que en el moment de la sortida no plovia si ho va estar fent una estona abans i intermitentment durant tota la prova. La boira també va estar present en alguns trams. Durant el descens en btt en algun moment costava de seguir el camí.



La bici s'inicia amb un tram asfaltat d'uns 4 quilòmetres. Comença planejant per anar agafant pendent cara amunt. S'agafa un ample i dret corriol, bàsicament d'herba, que degut a l'aigua de la pluja patinava força i era de difícil pedalar. Un petit descans per pista en bon estat i uns quants quilòmetres més de pujada continuada i ja som a la transició.


S'inicia la cursa a peu pujant per fort pendent, uns 500 metres de desnivell. Un ràpid descens fins al refugi de Coma de Vaca que et feia estar alerta, la pedra i l'herba molla patinaven de mala manera. Nova directa pujada fins al cim del Balandrau, de 2585 metres d'alçada, i llarg descens, entre patinada i patinada, fins arribar de nou a la transició.


L'últim sector l'iniciem per bona pista i en pla baixada. Arribem a un tram d'herba de mal pedalar i força pendent. A partir d'aquí, i ja dins la boira, un dur descens, dret, llarg, per pista en mol mal estat estat que deixa els braços destrossats. Finalment, i donant gràcies a tothom, s'arriba a un tram més bo que dóna pas al formigó i, després d'una última curta però dreta pujada, arribem a meta.

S'ha de fer bondat el dissabte !!!

16 btt 12 run 14 btt, +2200 desnivell.
Vilallonga de Ter, 4 de setembre de 2011.

Via del Nicolau.



Agradable passejada per l'antiga via del tren que duia la fusta de Sant Joan de l'Avellanet a Guardiola de Berguedà.



Hi ha túnels, ponts, passarel.les... Pista, corriol, camí asfaltat...



Es pot dividir en dos trams. De Guardiola a Bagà i de Bagà a Sant Joan. També es pot fer en btt.


14 quilòmetres +250 desnivell.
Bagà, 27 d'agost de 2011.

De Bagà a Coll de Pal.





22 quilòmetres +1300 desnivell.
Bagà, 27 d'agost de 2011.

Duatló alta muntanya Laspaúles.

Matí de molta calor al petit poble de Laspaúles.


El primer tram de btt comença neutralitzat, per carretera asfaltada i en descens. La cosa pinta bé. Però, com sempre, canvia bruscament. Ja no hi ha la cursa neutralitzada, hi ha terra i grava, fa pujada... era massa bonic per ser cert !!!

La resta del tram fins a la transició és una pujada força mantinguda, amb un parell de curts trams en lleuger descens i per relativa bona pista.


La cursa a peu s'inicia per un corriol amb un tram d'uns 2 quilòmetres més o menys planer. A partir d'aquí desapareix el camí i ja no hi torna a haver cap tram pla. O puja o baixa !!!!



Una primera rampa forta d'uns 700 metres de desnivell per herba ens deixa d'alt d'un cim. Llavors carenegem amunt i avall, 3 o 4 vegades, per fortes rampes, tant de pujada com de baixada, fins que un últim i llarg descens ens deixa novament a la zona de transició.



El retorn al poble amb btt s'inicia per la mateixa pista de pujada que deixem per agafar un corriol fàcil a la dreta. Una baixada força dreta ens deixa a una altra pista per on hem de remuntar un bon tram. Descens per pista i novament un altre corriol de baixada, aquest més tècnic, fins a creuar el riu i a empentar la bici per un sender no ciclable. Pisat, asfalt i meta.



Aquesta baixada és el tram que menys m'ha agradat de la cursa.

14 btt 12 run 10 btt +1500 desnivell.
Laspaúles, 21 d'agost de 2011.

De Sant Fruitós de Bages a Castellterçol i tornar.

Sant Fruitós de Bages - Mussarra - Monistrol de Calders - Granera - Coll de Sant Fruitós - Castellterçol - Calders - Navarcles - Sant Fruitós de Bages.

Sortida "betetera" llarga i força exigent però que no té pràcticament cap dificultat tècnica. Majoritàriament es pedala per pistes forestals en força bon estat. Es passa per un parell o tres de corriols i algun curt tram d'asfalt. 

Això si, és un continu trenca cames.

90 quilòmetres +1900 desnivell.
Sant Fruitós de Bages, 7 d'agost de 2011.

De Sant Fruitós de Bages a Castellterçol. I tornar.

Pico da Vara 1103. Açores.

Aprofitant que passo uns dies de vacances a  Sao Miguel, una de les illes de les Açores, decideixo pujar al Pico da Vara, de 1103 metres, i punt més alt de la volcànica illa.




Com que de la costa a costa hi ha uns 20 quilòmetres de distància la meva intenció és sortir de la platja de Povoaçao, sud, pujar al Pico da Vara i baixar al nord fins a Lomba de Fazenda.




Només sortir de Povoaçao hi ha un tram de carretera asfaltada. Tot seguit el camí entra en un corriol. Al principi està bé però acaba estant  molt embrossat.





Torno a la carretera, que es fa pista i més endavant corriol. Passo per un tram d'aprofitament forestal que em du fins uns prats plans prop dels 900 metres.




Un tram planer de mal caminar, tipus aiguamolls, m'acosta a la base del cim. En poca estona, i voltat d'una espessa boira, assoleixo el meu primer objectiu. Pico da Vara, 1103 metres.





Decideixo baixar cap a Lomba. El camí sembla bo. Però no és així. Poc després d'iniciar el descens el camí desapareix. La "selva" se l'ha menjat. Intueixo i intento endevinar el camí fins que de cop i volta s'obre i ja no tinc dubtes.




Segueixo baixant tranquil.lament fins arribar a Lomba de Fazenda.

24,5 quilòmetres +1280 -1134 desnivell.
Sao Miguel, Açores, 27 de juliol de 2011.