Lyskamm West 4479.


Un  cop a la Vall d'Aosta anem fins a Gressoney-la-Trinité i remuntem tota la vall fins a arribar a Stafal. Un cop canviats i, gràcies a un funicular i a un telecadira, ja som a 2727 metres, al Colle Bettaforca.


La pujada fins al refugi Quintino Sella, a 3585 metres, la podem dividir en tres parts. Una primera d'anar fent sense cap més complicació que seguir el 9.


Una segona part força nevada i una molt petita "aresta" de neu, per dir-ho d'alguna manera. 


I un tercer tram de roca i cresta fàcil, totalment equipat amb una corda i graons tipus ferrada amb pont de fusta inclòs. Aquest últim tram va ser rebatejat com a "corredor de la muerte". No n'hi ha per tant !!!


Sortim del refugi a 2/4 de 6 del matí. La nit és clara i estrellada i no ens cal ni encendre el nostre frontal.


Pugem per la suau gelera i, tot deixant a la nostra dreta la ruta al Naso Lyskamm, anem en busca del Col Felik. Per arribar-hi fem un parell de llaçades més marcades.


Deixem a l'esquerra la ruta al Castor i un cop al Plató de Zwilling  ja podem gaudir de la vista de la part final de la nostra ascensió. 


Un primer tram d'aresta, una mica puja-baixa, esmolada en algun punt, ben nevada i amb molt bona traça ens fa gaudir i estar alerta d'allò més.


A continuació trobem una forta rampa d'uns 100 metres i uns 45 graus ens fa activar els cinc sentits.


I, finalment, ja només ens queda un últim tram d'aresta, molt més suau i menys esmolada, i ja som al cim del Lyskamm West, de 4479 metres.


Un cop al cim la vista és magnífica. Mont-Blanc, Cerví, Mont-Rosa... L'aresta que uneix els dos Lyskamm és espectacular !!! Queda pendent.


Fa un dia perfecte. No hi ha vent, no fa fred, estem sols... Passem una bona estona asseguts al cim. Fem fotos, mengem i contemplem. Però tot s'acaba.


Així que iniciem el llarg descens prudents, contents i amb l'esperit renovat.

17,5 quilòmetres +1675 desnivell.
Vall Aosta, 22 i 23 de juliol de 2013.

Vilmanbar a La Pastereta.

Escalada molt recomanable a la Pastereta. És ideal per un matí d'estiu. Nosaltres no vam tenir sol fins que no vam arribar a la última reunió.  

Deixem el cotxe a 1 quilòmetre de Collbató i l'aproximació caminant és curta, uns 30', per camí molt bo.


Teòricament són quatre llargs però els dos primers es poden enllaçar sense problemes. Cal portar unes 20 cintes i el material de reunions. Els passos més durs, 6a, són al principi i a mesura que anem pujant va baixant la dificultat, V+ i V. Roca molt bona en una gran placa espectacular.

El descens es fa rapelant per la mateixa via en tres ràpels de 25, 45 i 50, aproximadament.

Vilmanbar, 6a MD (V+ oblig.) 130 metres.
Clot de la Mònica, Montserrat, 6 de juliol de 2013.

Clarabides i Gías.

La pujada al refugi d'Estós és llarga, uns 10, quilòmetres, i combina trams força drets amb d'altres molt suaus. Més de 3/4 parts són de pista i la resta de corriol ben traçat. Tot pujant podem anar a donar un cop d'ull a les Gorges Galantes.


A les 7 del matí iniciem el nostre ascens.El primer tram segueix el  recorregut del Barranc del Forau d'O. Després d'alguns problemes per creuar el riu ens desviem a l'esquerra per tal d'evitar grans congestes de neu.                                                               


Passem a tocar els Ibons de Gías i un últim tram força dret per neu ens deixa al Port de Gías. Fa molt bon dia i les vistes són fabuloses.


Trenquem a mà esquerra i ja sense grampons assolim el primer 3000 de la jornada. El Pic Oriental de Clarabide, de 3012 metres. També és el primer cim d'aquesta alçada del meu company d'ascensió, l'incansable Pep. Felicitats. Avui et tocarà pagar !!!


Seguim l'aresta i en un moment som al Pic de Clarabide, 3020, màxima cota de la jornada. Sense cap mena de dificultat.


Una aresta, esmolada en algun tram, amb passos de neu fàcils però bastant aeris, d'altres de roca una mica descomposta, i arribem al Pic Occidental de Clarabide 3008 metres. No és difícil arribar-hi però ja s'ha d'estar ben alerta.


Tornem enrere tot passant sota el Pic Clarabide i anem buscar el collet que separa aquest cim del Pic de Gías. Una curta, fàcil i divertida trepada ens deixa a l'últim 300 del dia. Pic de Gías 3011 metres.


El descens el fem anant a buscar un collet que hi ha just per la banda contrària per on hem pujat. Desgrimpem uns grans blocs de pedra i cop sobre neu realitzem una llarga diagonal i, buscant una mica el millor pas, arribem novament al camí de pujada.


Per baixar fins al refugi trepitgem tant com podem la neu tot lliscant en una ràpida i disfrutona baixada. S'ha d'anar alerta en no caure i fer-se mal.


Un cop al refugi seguim el mateix camí de pujada. Arribem novament a l'aparcament contents i cansats.

28,5 quilòmetres + 1820 desnivell.
Estós, 29 i 30 de juny de 2013.

Grau Roig - Montmalús - Illa.

Sortim de l'aparcament de l'estació de Grau Roig i enfilem pista amunt anant a buscar el bar-restaurant, que està tancat,que hi ha al costat de l'Estany Primer.


Deixem la pista i, tot seguint les marques i les fites, anem guanyant alçada fins arribar a la Collada de Montmalús. 


Iniciem un curt descens fins arribar a l'Estany de Montmalús i al refugi del mateix nom, que és on passarem la nit.


És un refugi lliure, petit, 8 places, però molt ben ubicat i força acollidor per passar-hi una nit.


De bon matí ens aixequem, voregem l'estany, amb restes de gel, i entrem a Catalunya per la Vall Civera. Està espectacular. Verda, solitària, hi baixa aigua arreu, hi ha cavalls amb els seus poltres...


Seguim el GR11 i, tot creuant el Coll de l'Illa, tornem a entrar a Andorra i arribem al refugi de l'Illa. D'allà toca fer una costeruda pujada fins les Collades de Pessons. 


Ara només ens queda un llarg descens entre neu, aigua i una gran quantitat d'estanys, alguns gelats d'altres no, i som novament a l'Estany Primer i en poca estona al cotxe.


18 quilòmetres +1225 desnivell.
Andorra, 22 i 23 de juny de 2013.

Emmona 2013.

Dissabte vaig prendre la sortida de l'Emmona. Després dels problemes al genoll que no m'havien deixat entrenar durant l'últim mes, la meva motivació no era pas molt alta. Però ja que hi era apuntat i que corria un bon amic meu vaig decidir presentar-m'hi.

Què com va anar? Doncs com m'imaginava. Al quilòmetre 15 vaig abandonar. No pas per mal al genoll, ni perquè ja no pogués més, senzillament m'avorria. La falta de ganes feia que no gaudís gens i una cursa tan llarga sense motivació... No es pot fer !!!

Així que un cop dutxat i esmorzat em vaig unir a l'equip d'assistència del Pep i vaig poder gaudir, gràcies a ell, de l'èxit d'acabar l'Emmona. Felicitats !!!

Sant Joan de les Abadesses, 15 de juny de 2013.

Sol Solet.

Fàcil, divertida, entretinguda, bona roca, molt ben equipada, rapelable, curta aproximació... Inconvenient, MOLTA gent.


Sortim de Can Jorba i quan comencem l'escalada són les 9 del matí i estem sols. Tan sols el proper Joc de l'Oca està una mica concorregut. 


A mesura que anem guanyant metres veiem com va arribant gent i més gent. Tota la pared queda farcida d'escaladors que pugen per totes les vies possibles.


Mentre baixem tot rapelant per la veïna Escabroni-Escapullini hem d'esperar assegurats en un espit a que la reunió quedi lliure.


Tot i així fem els tres ràpels i arribem a baix sense més complicacions.


Sol Solet, IV+ D+ 130 metres.
Can Jorba, Montserrat, 1 de juny de 2013.

De PICNIC a Montserrat.

Com que encara tinc el genoll una mica tocat decideixo canviar d'activitat i anar a escalar una estona. Des del novembre passat que no havia tocat roca així que ja em faig acompanyar per un bon amic que coneix bé la meva falta pràctica.


La via escollida és la Picnic al Serrat dels Monjos a la cara sud de Montserrat. Relativament fàcil i curta, 6a 140 metres, però poc equipada, reunions, algun pitó i pocs espits. Sort que la roca és de bona qualitat i es pot assegurar bé amb friends i bagues.


Sortim de les Coves de Collbató i en 45 minuts tranquils de passsejada som a peu de via.


A grans trets la via comença per un diedre que està força brut, segueix una placa exel.lent, un diedre més una fissura/diedre, per mi força difícil i rara de resoldre, i un esperó fàcil final.


El descens és molt perdedor. Vam estar força estona buscant el ràpel que diu que hi ha però que no vam saber trobar. Finalment, i després de pujar, baixar i flanquejar, vam acabar trobant una canal herbosa que petava al camí i de retorn al cotxe.


Personalment a mi no m'ha agradat gaire, tret de la placa i algun tram del diedre. Així que és una via que no recomano a ningú.

PICNIC, 6a MD 140 metres.
Collbató, 25 de maig de 2013.

"Snowrunnig tutiplen".

Ja sortim de casa amb dubtes sobre quin temps farà al Port del Comte. Hi anem amb la intenció de fer una matinal de "córrer per muntanya". Mentre més ens hi acostem més mal temps fa. Fa fred, hi ha boira i plou. Tot és arribar a Coll de Jou i la pluja passa a ser neu.


Quan arribem al Port la nevada és impressionant, tant la que cau com la que ha caigut. Decidim baixar a Sant Llorenç de Morunys. Un cop a baix no fa tan mal temps i optem per pujar tot trotant cap a Coll de Jou.


Gairebé tota la pujada la fem per pista amb trams molt drets i pedra solta i un "riu" que ocupa tota l'amplada del camí. Tan fa un bon ruixat com no. Passem per l'ermita de Sant Serni del Grau poc abans d'arribar a Coll de Jou.


Un cop al coll agafem un camí encimentat que puja cap al Prat de Bacies . Un parell de revols i trobem neu. Seguim pujant i la cada vegada hi ha més neu. A estones neva fort i d'altres sembla que vol sortir el sol. El paisatge és totalment hivernal !!! Anem seguint el que seria la pista fins arribar al refugi de la Bòfia.


Allà enmig d'una espessa boira optem per girar a ma dreta i seguint GPS, no es veu res de res, anem a buscar el Portell de l'Ós i el Puig de les Morreres (2211) amb el seu repetidor.


Avancem entre avets tot intentant seguir el camí. Ens enfonsem més d'un pam a la neu i ens costa avançar. Fa fred, vent, no es veu res... Gaudim com nens.


De cop i volta apareix davant nostre el repetidor. Ja som a dalt. Un parell de fotos i ràpid a buscar les pistes de l'estació. Amb la quantitat de neu que hi ha podrien estar obertes. Baixem tot anant a buscar l'Hotel. el termòmetres d'un remuntador marca 2 graus negatius.


Quan arribem de nou al Port del Comte ja fa estona que noto unes molèsties al genoll esquerre. Com que vaig amb bons amics deixo que ells tirin fins a Sant Llorenç i jo més xino-xano arribo a Coll de Jou i espero que em recullin. Gràcies.


26 quilòmetres +1425 desnivell.
Port del Comte, 18 de maig de 2013.

Pardines amunt, Freser avall.

Com que ja es va acostant un dels "grans" objectius d'aquesta primavera toca fer unes sortides, nosaltres en diem "passejades", per preparar aquest repte.


Sortim del poble de Pardines, prop de Ribes de Freser, i ja per camí força dret i entre prats i vaques, tirem amunt fins a creuar el Torrent de Reguedell. Més endavant ens endinsem al bonic Bosc de Pardines. Quan en sortim carenegem puja i baixa per la Serra de la Canya fins la Collada de Llenyisers. Una forta pujada, on ja trobem plaques de neu, ens deixa al cim del Balandrau 2585.


Ara toca seguir el fil de la carena i baixar i pujar, tornar a baixar per tornar a pujar i així anar fent fins que en tinguem prou i tirem avall definitivament. D'aquesta manera passem pel cim dels Trespics 2527, pel Coll dels Trespics i pel Puig de la Fontlletera 2581.


Ara ja gairebé sempre per neu agafem la Serra del Catllar fins el cim de les Borregues 2691, màxima cota de la sortida. Des d'aquí i seguint per les Bretes Blanques baixem al coll de la Coma de l'Orri. Com que ja és tard i ja en tenim prou decidim baixar al fons de la vall en busca de la Coma del Freser. Una divertida i ràpida baixada tot "esquiant" per la neu.


Anem a buscar el refugi de Coma de Vaca, que no hi arribem. Girem a l'esquerra i després d'una curta pujada baixem per un dret corriol fins a les Gorges del Freser. Seguint el camí arribem a la Central de Daió i en pocs minuts a La Farga, a tocar de Queralbs.


27,5 quilòmetres +1950 -2050 desnivell.
Pardines, 11 de maig de 2013.