Jornada fi de temporada del Club.

Com és habitual en el nostre club vam celebrar que s'ha acabat la temporada 2009.



Durant tot el matí vam estar de festa per la ciutat "gala" de Navàs on hi va haver durs enfrontaments entre romans i gals.

Finalment es va signar la pau dalt del Serrat de l'Àliga i vam poder anar a dinar tots plegats.

La Gàlia, 15 de novembre de 2009.

Nocturna al Collbaix.

Pujada i circular nocturna a un dels cims més coneguts de la comarca del Bages, el Collbaix de 543 metres d'alçada.

El que més ens va sorprendre de tot el recorregut va ser trobar 5 salamandres prenent la lluna al ben mig del camí...

...i una petita granota amagada entre les herbes.

 

5,9 qms, desnivell +277 metres.
Collbaix, 20 de novembre de 2009.

Pels voltants de Mura.

Després de quinze dies d'inactivitat vam decidir d'anar a fer una caminada a prop de casa. Aprofitant que el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac el tenim a tocar vam anar fins a Mura per fer des d'allà una circular tot passant per les "coves" i el Puig de la Balma.

La ruta s'inicia per un corriol de pujada. Passem per un pou de glaç, per les coves de Mura i arribem al punt més alt de tot el recorregut.

Ja de baixada per una ampla pista ens aixopluguem en un cobert quant ens enganxa la pluja.

Impressiona la construcció del Puig de la Balma.

Arribant a Mura torna a lluir el sol.

Durant el recorregut vam patir de tot: fred, calor, vent, pluja, sol...

9,9 qms desnivell +461 metres
Mura, 6 de novembre de 2009.

Seqüeles "Sierra de Armantes".

Degut a una tonta caiguda amb la bici camí dels boxes hauré d'estar uns dies parat. Tinc "condritis esterno-costal esquerre posttraumàtica". És a dir, que em vaig "enfonsar" una costella. Què hi farem !!!

Duatló cros "Sierra de Armantes". Calatayud. Aragó.

Vam sortir dissabte al matí direcció a Saragossa. Visita a la "Pilarica",  un menú i ens arribem a Calatayud.

Calatayud és un poble ple d'esglésies i torres però el que a tots ens va sorprendre més va ser que moltes de les façanes estan tortes i fan panxa. En el casc antic hi ha força cases abandonades i mig en runes.

La duatló era diumenge al matí. Començava amb uns 7 quilòmetres corrent per un circuit mig terra mig asfalt, sense pràcticament desnivell i molt ràpids. El comentari que vam tots tres fer en acabar la cursa va ser: com corren aquests manyos !!!

Només agafar la bici teníem una forta pujada cimentada d'uns 500 metres. Era la part més dura de tot el circuit que constava de dues voltes de terreny sec ple de de petits repetjons i puges i baixes constants. Divertit i entretingut.

Per acabar una altra volta corrent d'uns 2500 metres i meta.

El millor de tot el cap de setmana va ser la paella que ens van donar per dinar als corredors, als voluntaris i als acompanyants.

Calatayud és el poble de les cases tortes.

Calatayud, Aragó. 25 d'octubre de 2009.

Duatló de Núria

El diumenge 4 d'octubre vaig córrer la Duatló d'alta muntanya de Núria. És una prova que m'agrada molt i a la que intento anar-hi sempre que puc, per tant la recomano totalment a tothom.

El dia es va llevar fresquet però res a veure amb el fred d'altres anys, segurament perquè en aquesta edició han avançat les dates quasi bé un mes.

La sortida a les 8 del matí des de la plaça del poble de Queralbs va ser caòtica com sempre. Els primers surten bé i ràpid, però la "plebe" que estem al mig del "meollo" feines tenim a no enganxar-nos les bicis els uns amb els altres. 

Els primers quilòmetres per la pista que puja a Fontalba has d'estar alerta. Sobretot perquè de cop i volta hi ha un embús, o perquè el del teu davant es para per que li salta la cadena, l'altre que et va tancant i no et deixa passar... A partir de mitja pujada la cosa ja canvia. La gent es col·loca al seu lloc i tot va molt millor.

Del tram a peu pujar al Puigmal per mi és el millor. Agafes el teu ritme i anar fent. Ja no hi ha gent que t'emprenyi i si vols passar ho pots fer tranquil·lament.

En el descens fins a Núria és on les cames pateixen més. Una primera part tècnica i la resta avall que fa baixada. I arribem a la pitjor part. Retornar a Fontalba. Cinc quilòmetres trenca cames que t'acaben de deixar arreglat.

Un cop tornem a ser sobre la bici ja es pot dir que hem acabat la duatló. Això si, s'ha d'anar molt alerta amb els 11 qms d'espectacular i ràpida baixada fins a Queralbs.


11 btt 14 corrent 11 btt
desnivell  +1950

Fotos de Josep Solé

Triatló Olímpic de Tossa de Mar.

Dissabte 19 vaig córrer el Triatló Olímpic de Tossa de Mar. Des de finals de juny no n'havia fet cap. La veritat és que aquest tampoc no l'havia preparat gaire bé. Però què hi farem! m'havien parlat molt bé d'aquesta cursa i tenia ganes de fer-la.


La sortida va ser a les tres de la tarda. Hi havia una mica de mar de fons però no era pas un mal dia per nedar. El problema és que en tres mesos tan sols he nedat tres dies. I si a això hi sumem que la natació és més que el meu punt feble...


El tram de ciclisme és espectacular !!! 43 quilòmetres amb dues bones pujades i un descens final cap a Tossa que fa perdre l'alè.


La cursa a peu xino-xano i anar fent. Sense cap mena de pressió i a passar els quilòmetres.

Reflexions:

-si el teu fort no és la natació i no nedes assíduament costa fer 1500 metres al mar.
-la gent està molt forta en bici !!!
-si fa tres mesos que no corres 10 kms fer-ho el dia de la cursa, després de nedar i de la bici, és per agafar-s'ho amb tranquil·litat.

Conclusió:

Vaig anar a Tossa a passar-ho bé i no a patir i és el que vaig fer, Tenia ganes de córrer i de gaudir de la cursa sense cap mena de pressió i sense pensar en el crono.

Ruta del Carrilet. Via Verda Olot-Girona-Sant feliu de Guíxols.

Aprofitant el pont de la Diada vam decidir fer una Via Verda i vam optar per la Ruta del Carrilet que segueix l'antic traçat del tren que unia Olot i Sant Feliu de Guíxols tot passant per Girona. La vam fer en dos trams i en dos dies.


L'Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, vam anar d'Olot fins Girona. Aquest traçat d'uns 57 quilòmetres travessa tres comarques i dotze pobles recorrent les valls dels rius Fluvià, Brugent i Ter.


Sortim de Girona per terreny lleugerament ascendent fins que a falta d'un quilòmetre per arribar al coll d'en Bas, a 558 metres sobre el nivell del mar, la cosa es posa una mica més dreta.


Un cop superada l'única dificultat significativa de tota la ruta gaudim d'una bona baixadeta fins a Amer i des d'allà pla i baixada fins a Girona. Buscar l'hotel, un bon sopar i de concert.


Ens llevem tard, la nit es va allargar una mica més del previst, esmorzem bé i "sant tornem-hi", a pedalar. Aquest primer sector del segon tram potser és el que menys ens va agradar de tota la ruta. Sortim en pendent suau ascendent fins assolir el punt més alt a Cassà de la Selva (136 m).


Però és quan passem Llagostera quan el descens "es fa notar". Arribem plàcidament a Sant Feliu de Guíxols, però no a la platja. La Via Verda acaba en una petita plaça.


Des d'allà, per finalitzar la pedalada de manera més agradable, ens arribem fins a la platja.


108,2 kms +267 metres

Entre les vinyes del Baix Penedès

Vam iniciar aquesta ruta a Banyeres del Penedès, lloc de confluència dels dos cercles que formen el 8 que es dibuixa fent aquesta ruta. Diria que és l'únic lloc en els 33 km del circuit on podrem trobar un bar.


Iniciem la pedalada direcció a Santa Oliva. Pràcticament tot el tram el fem sobre asfalt i en tendència a baixada, entre camps i granges.


Passem a tocar les primeres cases i retornem cap a Banyeres per camins i senders, tot aprofitant per recol.lectar i menjar alguna ametlla i collir 3 o 4 cebes.


El segon bucle és més llarg i amb més desnivell. També s'ha de dir que el paisatge és més agradable, durant força estona passem entre vinyes. Aprofitem una petita pineda amb una bona ombra, no n'hi ha gaires durant tot el recorregut, per dinar un entrepà i les ametlles acabades de collir.


Seguim el camí direcció a El Castellet, tot i que no acabem d'arribar-hi, amb algun tram que ens fa pujar una mica les pulsacions. Un cop som al punt més alt agafem un corriol pla-baixada fins enllaçar amb una pista ampla.


Des d'aquest punt i fins Banyeres el camí és molt agradable on tant sols hi ha alguna petita pujadeta.

33 kms +450 mts

Ruta de les Colònies

La ruta de les Colònies va de Cal Rosal, a tocar a Berga, fins a Balsareny. El camí transcorre pel PR-C 144.




Tota la ruta sencera té uns 30 quilòmetres.



Tal i com diu en el seu nom transcorre totes les colònies tèxtils que hi havia a tocar el riu Llobregat.



El primer tram, d'uns 10 kms, fins poc després de passar Viladomiu Nou, és de bon pedalar.



Pràcticament tota l'estona es va sobre pista, amb petits desnivells.




De Viladomiu Nou a Puig-reig la cosa ja canvia.




Es travessa el riu per una estreta passarel.la i a partir de llavors el camí transcorre sempre per corriols estrets, ple de puja i baixa i no sempre ciclabes.


Hi ha llocs que feines a fer passar la bici.



A partir de llavors nosaltres vam optar per agafar l'antiga 1411 i anar fins a Navàs per carretera. Des d'allà i fins a Balsareny vam agafar la via del tren, ara adaptada perfectament per poder pedalar.

Les Agudes i Turó de l'Home

Aquest diumenge 23 d'agost van anar d'excursió a un lloc desconegut per nosaltres, el Turó de l'Home al Montseny.

Va ser un recorregut circular d'unes 5 hores, incloent l'entrepà al cim.



Vam sortir del pàrquing de les Ferreres, a prop del coll de Sant Marçal. El camí comença força empinat però es fa de bon caminar.








Després, una mica de puja i baixa tot grimpant amb alguns passos fàcils però una mica aeris.








Tot seguit, i sense dificultats, arribem al cim de Les Agudes de 1703 metres, on hi ha un rellotge de sol tot original.



I tot seguint la carena assolim el Turó de l'Home, de 1706 metres, i punt culminant del Montseny.

Mai és tan bo un entrepà com quan te l'han fet !!!














La tornada la podem dividir en dues parts.


La primera agradable i per bon camí (on fins i tot hi trobem una font) mentre que en la segona el camí és una "selva", ple d'herbes, on costa trobar un pas entre tanta vegetació.

Korjenevskaya, 7105 metres.

Hem fet el cim !!!

El dia 2 d'agost, quan faltaven 5 minuts per les dues del migdia, vam assolir el cim del Korjenevskaya de 7105 metres. Aquest cim està situat a la serralada del Pamir (Àsia Central) dins del territori del Tadjikistan.



Per poder arribar al Camp Base Moskovina, que està situat a uns 4300 metres d'altitud, s'ha de d'agafar un helicòpter militar de considerables dimensions. Aquest camp base no és la "casa" còmoda i agradable somiada per tot alpinista.



Durant l'ascensió hi ha la possibilitat de muntar camps a diferents altituds: 5100, 5300, 5600, 5800 (foto), 6100 i 6300. Cada cordada pot "adaptar" la ruta a les seves preferències, a la meteorologia, a l'estat de la neu...



La ruta està equipada amb diversos trams de corda fixa tant per superar ressalts de neu i gel com de roca.




Però el pitjor tram, segons el meu parer, són els 150 metres abans d'arribar al camp 3 a 6300 metres. És una esmolada i aèria aresta on no hi ha marge a l'error i on assegurar-se és francament difícil.



La resta de la via és més "tranquil.la". Tot i que els últims mil metres fins el cim transcorren per l'aresta i no et pots acabar de relaxar mai, pots gaudir de l'ascensió sense dificultats excessives ni complicacions.



Arribar al cim del teu primer 7 mil és indescriptible. Records, pensaments, alegria, eufòria...