... i les ovelles.
Sortim tranquil.lament de Castellfollit de Boix i agafem la pista en direcció al Cogulló.
No dúiem encara un quilòmetre quan sentim uns crits, uns renecs. ??? Seguim caminant i apareix al mig del camí un gos amb un collar verd-groc. On vas? ves a buscar l'amo!!! Suposem que el gos s'ha escapat i és l'amo que crida tot buscant-lo.
Al cap de no res ens trobem un home gran, de força edat, amb pinta de pastor que tot enfurismat i cridant ens demana si el gos és nostre perquè li ha atacat el ramat d'ovelles i aquestes han fugit pista amunt. Ens demana si podem anar a buscar-les i intentar aturar-les perquè no es dispersin fins que arribi ell. No ens podem negar i tot trotant anem en busca del ramat. Pel camí trobem un xai agonitzant. No hi podem fer res.
Seguim i trobem el ramat mig en un camp i mig enfilat en un marge. Com podem les ajuntem i allà estem nosaltres fent de pastors. Pots comptar !!!
Esperem que arribi el pastor, que es refaci una mica de l'ensurt i de l'esforç, ens dóna les gràcies i nosaltres prosseguim el camí cap al Cogulló.
Seguim per la pista que, sense cap pèrdua, ens du, després d'un tram més dret fins al Cogulló de Cal Torre. És un mirador excepcional. Des d'el Pirineu a Montserrat passant pel Matagalls, la Mola i tota la resta.
La baixada la fem pel mateix camí.
9,8 quilòmetres + 188 desnivell.
Castellfollit del Boix, 8 de gener de 2011.
No hay comentarios:
Publicar un comentario