Seqüeles "Sierra de Armantes".
Degut a una tonta caiguda amb la bici camí dels boxes hauré d'estar uns dies parat. Tinc "condritis esterno-costal esquerre posttraumàtica". És a dir, que em vaig "enfonsar" una costella. Què hi farem !!!
Duatló cros "Sierra de Armantes". Calatayud. Aragó.
Vam sortir dissabte al matí direcció a Saragossa. Visita a la "Pilarica", un menú i ens arribem a Calatayud.
Calatayud és un poble ple d'esglésies i torres però el que a tots ens va sorprendre més va ser que moltes de les façanes estan tortes i fan panxa. En el casc antic hi ha força cases abandonades i mig en runes.
La duatló era diumenge al matí. Començava amb uns 7 quilòmetres corrent per un circuit mig terra mig asfalt, sense pràcticament desnivell i molt ràpids. El comentari que vam tots tres fer en acabar la cursa va ser: com corren aquests manyos !!!
El millor de tot el cap de setmana va ser la paella que ens van donar per dinar als corredors, als voluntaris i als acompanyants.
Calatayud és el poble de les cases tortes.
Calatayud és el poble de les cases tortes.
Calatayud, Aragó. 25 d'octubre de 2009.
Duatló de Núria
El diumenge 4 d'octubre vaig córrer la Duatló d'alta muntanya de Núria. És una prova que m'agrada molt i a la que intento anar-hi sempre que puc, per tant la recomano totalment a tothom.
El dia es va llevar fresquet però res a veure amb el fred d'altres anys, segurament perquè en aquesta edició han avançat les dates quasi bé un mes.
La sortida a les 8 del matí des de la plaça del poble de Queralbs va ser caòtica com sempre. Els primers surten bé i ràpid, però la "plebe" que estem al mig del "meollo" feines tenim a no enganxar-nos les bicis els uns amb els altres.
Els primers quilòmetres per la pista que puja a Fontalba has d'estar alerta. Sobretot perquè de cop i volta hi ha un embús, o perquè el del teu davant es para per que li salta la cadena, l'altre que et va tancant i no et deixa passar... A partir de mitja pujada la cosa ja canvia. La gent es col·loca al seu lloc i tot va molt millor.
Del tram a peu pujar al Puigmal per mi és el millor. Agafes el teu ritme i anar fent. Ja no hi ha gent que t'emprenyi i si vols passar ho pots fer tranquil·lament.
En el descens fins a Núria és on les cames pateixen més. Una primera part tècnica i la resta avall que fa baixada. I arribem a la pitjor part. Retornar a Fontalba. Cinc quilòmetres trenca cames que t'acaben de deixar arreglat.
Un cop tornem a ser sobre la bici ja es pot dir que hem acabat la duatló. Això si, s'ha d'anar molt alerta amb els 11 qms d'espectacular i ràpida baixada fins a Queralbs.
11 btt 14 corrent 11 btt
desnivell +1950
Fotos de Josep Solé
El dia es va llevar fresquet però res a veure amb el fred d'altres anys, segurament perquè en aquesta edició han avançat les dates quasi bé un mes.
La sortida a les 8 del matí des de la plaça del poble de Queralbs va ser caòtica com sempre. Els primers surten bé i ràpid, però la "plebe" que estem al mig del "meollo" feines tenim a no enganxar-nos les bicis els uns amb els altres.
Els primers quilòmetres per la pista que puja a Fontalba has d'estar alerta. Sobretot perquè de cop i volta hi ha un embús, o perquè el del teu davant es para per que li salta la cadena, l'altre que et va tancant i no et deixa passar... A partir de mitja pujada la cosa ja canvia. La gent es col·loca al seu lloc i tot va molt millor.
En el descens fins a Núria és on les cames pateixen més. Una primera part tècnica i la resta avall que fa baixada. I arribem a la pitjor part. Retornar a Fontalba. Cinc quilòmetres trenca cames que t'acaben de deixar arreglat.
Un cop tornem a ser sobre la bici ja es pot dir que hem acabat la duatló. Això si, s'ha d'anar molt alerta amb els 11 qms d'espectacular i ràpida baixada fins a Queralbs.
11 btt 14 corrent 11 btt
desnivell +1950
Fotos de Josep Solé
Suscribirse a:
Entradas (Atom)