Sitges, Parc Natural del Garraf.

En un matí molt fred, fem una passejada agradable i còmode per la part del Pac Natural del Garraf que toca a Sitges.

Sortim de peu de platja del sector de Sant Sebastià, passem prop de l'estació de tren i encarem carrer amunt fins arribar a una pista tot passant per un polígon industrial. Aquesta primera part no té gaire interès. Però és clar, d'alguna manera s'ha de sortir de Sitges.

Agafem la pista amb fort pendent que alterna terra i asfalt fins arribar a l'entrada del Parc. A partir d'aquest punt la caminada és molt més agradable, tant per tipus de terreny, més planer, com pel tipus de bosc.

Arribem al cap d'amunt d'un turó des d'on veiem el mar i tot Sitges i comencem a baixar. A la nostra esquerra hi ha la no molt agradable vista del peatge de l'autopista i una gran fàbrica al seu costat.

Agafem un corriol de baixada que ens deixa a la part alta de Sitges. "Carrenegem" i arribem novament a la platja.

10,5 quilòmetres + 275 desnivell.

Sitges, 23 de gener de 2011.

Esquí de muntanya.

Tot i la falta de neu m'he pogut treure el cuquet de posar-me els esquís i les pells i he fet una pujada per les pistes de l'estació d'Ordino - Arcalís a Andorra.

El tema fora pistes no pintava gaire bé.

+ 500 metres desnivell.

Ordino, 16 de gener de 2011.

Ferrada de Vallcebre.

El nom correcte és Ferrada Roques de l'Empalomar però col.loquialment tothom la coneix com la ferrada de Vallcebre.

Travessem Vallcebre i seguim carretera amunt per fort pendent fins que, passat més o menys un quilòmetre, arribem a un pla on hi ha un aparcament a mà esquerra i un indicador de la ferrada.

L'aproximació la fem, després de creuar un riereta, per un corriol força dret dins del bosc que en uns 10 minuts ens du fins un coll entre dos contraforts de roca.

Baixem per l'altre vessant amb tendència a l'esquerra fins a peu de paret i de via. Total 15 minuts.

Un primer pas una mica "guarro" ens dóna pas a una ferrada divertida, ben equipada, gens exigent físicament i que jo diria que és per tots els públics, exceptuant aquella gent que pateixi vertigen. Tot i que no és molt vertical ni estem mai del tot penjats al buit, alçada n'hi ha. És una ferrada en una paret.

Sense massa pressa però sense aturar-se la fem amb uns 45 minuts. Gaudint i assaborint l'activitat.

Un cop finalitzada, un bon cop d'ull a l'ample paisatge, baixem fins el coll i retornem al cotxe.

 Vallcebre, 15 de gener de 2011.

Cogulló de Cal Torre 882...

... i les ovelles.

Sortim tranquil.lament de Castellfollit de Boix i agafem la pista en direcció al Cogulló. 

No dúiem encara un quilòmetre quan sentim uns crits, uns renecs. ??? Seguim caminant i apareix al mig del camí un gos amb un collar verd-groc. On vas? ves a buscar l'amo!!! Suposem que el gos s'ha escapat i és l'amo que crida tot buscant-lo.

Al cap de no res ens trobem un home gran, de força edat, amb pinta de pastor que tot enfurismat i cridant ens demana si el gos és nostre perquè li ha atacat el ramat d'ovelles i aquestes han fugit pista amunt. Ens demana si podem anar a buscar-les i intentar aturar-les perquè no es dispersin fins que arribi ell. No ens podem negar i tot trotant anem en busca del ramat. Pel camí trobem un xai agonitzant. No hi podem fer res.

Seguim i trobem el ramat mig en un camp i mig enfilat en un marge. Com podem les ajuntem i allà estem nosaltres fent de pastors. Pots comptar !!!

Esperem que arribi el pastor, que es refaci una mica de l'ensurt i de l'esforç, ens dóna les gràcies i nosaltres prosseguim el camí cap al Cogulló.

Seguim per la pista que, sense cap pèrdua, ens du, després d'un tram més dret fins al Cogulló de Cal Torre. És un mirador excepcional. Des d'el Pirineu a Montserrat passant pel Matagalls, la  Mola i tota la resta. 

 La baixada la fem pel mateix camí.

9,8 quilòmetres + 188 desnivell.

Castellfollit del Boix, 8 de gener de 2011.

Telemark.

Això és el que m'espera !!!!

Gràcies als Reis Mags d'Orient, o a alguna reina més propera, aviat m'iniciaré al telemark. Un tipus d'esquí que feia molt temps volia povar.

5 de gener de 2011.