De PICNIC a Montserrat.

Com que encara tinc el genoll una mica tocat decideixo canviar d'activitat i anar a escalar una estona. Des del novembre passat que no havia tocat roca així que ja em faig acompanyar per un bon amic que coneix bé la meva falta pràctica.

La via escollida és la Picnic al Serrat dels Monjos a la cara sud de Montserrat. Relativament fàcil i curta, 6a 140 metres, però poc equipada, reunions, algun pitó i pocs espits. Sort que la roca és de bona qualitat i es pot assegurar bé amb friends i bagues.

Sortim de les Coves de Collbató i en 45 minuts tranquils de passsejada som a peu de via.

A grans trets la via comença per un diedre que està força brut, segueix una placa exel.lent, un diedre més una fissura/diedre, per mi força difícil i rara de resoldre, i un esperó fàcil final.

El descens és molt perdedor. Vam estar força estona buscant el ràpel que diu que hi ha però que no vam saber trobar. Finalment, i després de pujar, baixar i flanquejar, vam acabar trobant una canal herbosa que petava al camí i de retorn al cotxe.

Personalment a mi no m'ha agradat gaire, tret de la placa i algun tram del diedre. Així que és una via que no recomano a ningú.

PICNIC, 6a MD 140 metres.

Collbató, 25 de maig de 2013.

"Snowrunnig tutiplen".

Ja sortim de casa amb dubtes sobre quin temps farà al Port del Comte. Hi anem amb la intenció de fer una matinal de "córrer per muntanya". Mentre més ens hi acostem més mal temps fa. Fa fred, hi ha boira i plou. Tot és arribar a Coll de Jou i la pluja passa a ser neu.

Quan arribem al Port la nevada és impressionant, tant la que cau com la que ha caigut. Decidim baixar a Sant Llorenç de Morunys. Un cop a baix no fa tan mal temps i optem per pujar tot trotant cap a Coll de Jou.

Gairebé tota la pujada la fem per pista amb trams molt drets i pedra solta i un "riu" que ocupa tota l'amplada del camí. Tan fa un bon ruixat com no. Passem per l'ermita de Sant Serni del Grau poc abans d'arribar a Coll de Jou.

Un cop al coll agafem un camí encimentat que puja cap al Prat de Bacies . Un parell de revols i trobem neu. Seguim pujant i la cada vegada hi ha més neu. A estones neva fort i d'altres sembla que vol sortir el sol. El paisatge és totalment hivernal !!! Anem seguint el que seria la pista fins arribar al refugi de la Bòfia.

Allà enmig d'una espessa boira optem per girar a ma dreta i seguint GPS, no es veu res de res, anem a buscar el Portell de l'Ós i el Puig de les Morreres (2211) amb el seu repetidor.

Avancem entre avets tot intentant seguir el camí. Ens enfonsem més d'un pam a la neu i ens costa avançar. Fa fred, vent, no es veu res... Gaudim com nens.

De cop i volta apareix davant nostre el repetidor. Ja som a dalt. Un parell de fotos i ràpid a buscar les pistes de l'estació. Amb la quantitat de neu que hi ha podrien estar obertes. Baixem tot anant a buscar l'Hotel. el termòmetres d'un remuntador marca 2 graus negatius.

Quan arribem de nou al Port del Comte ja fa estona que noto unes molèsties al genoll esquerre. Com que vaig amb bons amics deixo que ells tirin fins a Sant Llorenç i jo més xino-xano arribo a Coll de Jou i espero que em recullin. Gràcies.

26 quilòmetres +1425 desnivell.
Port del Comte, 18 de maig de 2013.

"Snowrunnig tutiplen". Trak.

Pardines amunt, Freser avall.

Com que ja es va acostant un dels "grans" objectius d'aquesta primavera toca fer unes sortides, nosaltres en diem "passejades", per preparar aquest repte.

Sortim del poble de Pardines, prop de Ribes de Freser, i ja per camí força dret i entre prats i vaques, tirem amunt fins a creuar el Torrent de Reguedell. Més endavant ens endinsem al bonic Bosc de Pardines. Quan en sortim carenegem puja i baixa per la Serra de la Canya fins la Collada de Llenyisers. Una forta pujada, on ja trobem plaques de neu, ens deixa al cim del Balandrau 2585.

Ara toca seguir el fil de la carena i baixar i pujar, tornar a baixar per tornar a pujar i així anar fent fins que en tinguem prou i tirem avall definitivament. D'aquesta manera passem pel cim dels Trespics 2527, pel Coll dels Trespics i pel Puig de la Fontlletera 2581.

Ara ja gairebé sempre per neu agafem la Serra del Catllar fins el cim de les Borregues 2691, màxima cota de la sortida. Des d'aquí i seguint per les Bretes Blanques baixem al coll de la Coma de l'Orri. Com que ja és tard i ja en tenim prou decidim baixar al fons de la vall en busca de la Coma del Freser. Una divertida i ràpida baixada tot "esquiant" per la neu.

Anem a buscar el refugi de Coma de Vaca, que no hi arribem. Girem a l'esquerra i després d'una curta pujada baixem per un dret corriol fins a les Gorges del Freser. Seguint el camí arribem a la Central de Daió i en pocs minuts a La Farga, a tocar de Queralbs.

27,5 quilòmetres +1950 -2050 desnivell.
Pardines, 11 de maig de 2013.

Pardines amunt, Freser avall. Trak.

UTAB. Ultra Trail Arcs Bages.

Dissabte es va celebrar la primera edició de la Ultra Trail Arcs Bages. Sent tan a prop de casa, i agradant-me aquest tipus de reptes, era gairebé obligat que hi participés. A més a més era el dia del meu aniversari així que... Quina millor manera de celebrar-ho?

A les 8 i pocs minuts del matí donaven el tret de sortida. No va ser una sortida molt frenètica ni ràpida, quan tens 76 quilòmetres i 3500 de desnivell positiu per davant les coses s'agafen amb tranquil.litat.

Des d'Aguilar de Segarra el primer objectiu era, després de fer un parell de turonets, el Cogulló de Cal Torre (qm 11). Pujada no molt dreta, primer pista i després corriol per acabar novament per pista.

La baixada cap a Rajadell (qm 18) si va ser més directa, tècnica i pràcticament tota per corriol. I aquí la primera sorpresa. Tot just passat el control em trobo la nostra claca, que sempre ens acompanya i tant agraïm. M'animen, em donen menjar i beure i... un REGAL !!! Quina il.lusió !!! L'obro, fem fotos, algun petonet i a seguir corrent.

Un tram de pista força lleig i un corriol divertit i entretingut i arribo a Collbaix, tot passant pel control del parapent (qm 27). Un camí bo i ràpid dóna pas a una trialera. Alternem pista i caminet, puja i baixa i som a Moncunill (qm 33).

La "baixada" a Callús (qm 42) no és tal. És un continu gira i torna a girar, trialera amunt pista avall, quan ja sembla que arribes cap a la bandera, torna a baixar... Finalment control. Un altre regal !!! Això em comença a agradar. Potser m'hi acabaré acostumant.

Passada mitja cursa les cames es comencen a queixar. És el que toca. Agafo camí a Súria (qm 50) on hi arribo tot passant per un llarg túnel de 300 metres fosc i que fa escaire. Em va sorprendre. Evidentment després de pujar i baixar un parell de vegades.

Ara toca el tram més llarg i dur de pujada. Un corriol dret i empinat, força llarg i que no s'acaba mai. Quan sembla que ja planeja torna a pujar i segueix pujant i encara puja una mica més i més i més... Fins que baixa i s'arriba la control de la Serra de Castelltallat (qm 58).

El tram més pesat i feixuc per mi és aquest. Tot pista, tot tobogans, tot giravolts. No s'acaba mai !!! Fonollosa ( qm 67).Això si, el millor control. Un pastisset de dònuts amb les seves espelmes i el regal pertinent em donen la benvinguda. Això és total !!! Bufada, fotos, regal, petons... Potser que torni a la cursa no?

L'últim tram ja és per gaudir. Saps que arribes. Faig l'última pujada i només queda baixar. Saborejo els darrers metres quan veig de lluny l'arc d'arribada.

Sóc novament a Aguilar. Cansat, satisfet i molt content per tot el viscut i feliç amb la gent que m'envolta.

76 quilòmetres +3600 desnivell.

Bages, 4 de maig de 2013.