UTAB. Ultra Trail Arcs Bages.

Dissabte es va celebrar la primera edició de la Ultra Trail Arcs Bages. Sent tan a prop de casa, i agradant-me aquest tipus de reptes, era gairebé obligat que hi participés. A més a més era el dia del meu aniversari així que... Quina millor manera de celebrar-ho?

A les 8 i pocs minuts del matí donaven el tret de sortida. No va ser una sortida molt frenètica ni ràpida, quan tens 76 quilòmetres i 3500 de desnivell positiu per davant les coses s'agafen amb tranquil.litat.

Des d'Aguilar de Segarra el primer objectiu era, després de fer un parell de turonets, el Cogulló de Cal Torre (qm 11). Pujada no molt dreta, primer pista i després corriol per acabar novament per pista.

La baixada cap a Rajadell (qm 18) si va ser més directa, tècnica i pràcticament tota per corriol. I aquí la primera sorpresa. Tot just passat el control em trobo la nostra claca, que sempre ens acompanya i tant agraïm. M'animen, em donen menjar i beure i... un REGAL !!! Quina il.lusió !!! L'obro, fem fotos, algun petonet i a seguir corrent.

Un tram de pista força lleig i un corriol divertit i entretingut i arribo a Collbaix, tot passant pel control del parapent (qm 27). Un camí bo i ràpid dóna pas a una trialera. Alternem pista i caminet, puja i baixa i som a Moncunill (qm 33).

La "baixada" a Callús (qm 42) no és tal. És un continu gira i torna a girar, trialera amunt pista avall, quan ja sembla que arribes cap a la bandera, torna a baixar... Finalment control. Un altre regal !!! Això em comença a agradar. Potser m'hi acabaré acostumant.

Passada mitja cursa les cames es comencen a queixar. És el que toca. Agafo camí a Súria (qm 50) on hi arribo tot passant per un llarg túnel de 300 metres fosc i que fa escaire. Em va sorprendre. Evidentment després de pujar i baixar un parell de vegades.

Ara toca el tram més llarg i dur de pujada. Un corriol dret i empinat, força llarg i que no s'acaba mai. Quan sembla que ja planeja torna a pujar i segueix pujant i encara puja una mica més i més i més... Fins que baixa i s'arriba la control de la Serra de Castelltallat (qm 58).

El tram més pesat i feixuc per mi és aquest. Tot pista, tot tobogans, tot giravolts. No s'acaba mai !!! Fonollosa ( qm 67).Això si, el millor control. Un pastisset de dònuts amb les seves espelmes i el regal pertinent em donen la benvinguda. Això és total !!! Bufada, fotos, regal, petons... Potser que torni a la cursa no?

L'últim tram ja és per gaudir. Saps que arribes. Faig l'última pujada i només queda baixar. Saborejo els darrers metres quan veig de lluny l'arc d'arribada.

Sóc novament a Aguilar. Cansat, satisfet i molt content per tot el viscut i feliç amb la gent que m'envolta.

76 quilòmetres +3600 desnivell.

Bages, 4 de maig de 2013.