Puigmal, 2910 mts.

Circular per Err.

L'últim diumenge d'estiu decidim pujar al Puigmal. Ho fem pel vessant d'Err.

Sortim de l'estació d'esquí d'Err-Puigmal i prenem el camí de la vall direcció a la collada entre el Puigmal de Llo i el Pic petit del Segre.

És un itinerari més llarg que pujar directament però és més progressiu.

D'aquí carenegem cap el Petit Segre i en poca estona assolim el cim.

Baixem direcció al Clot de la Pastera i d'allà directes a l'estació.
 

9 quilòmetres +908 desnivell.
Puigmal, 19 de setembre de 2010.

Diada Nacional de Catalunya.

11 de setembre de 2010.

Pica del Canigó, 2784 mts.

Volta al circ de Balaig.

Després de 20 interminables quilòmetres de pista deixem el cotxe a uns 10 minuts del refugi de Cortalets. Passem pel refugi, de considerables dimensions, i agafem un camí a l’esquerre que s’endinsa pel bosc cap a la serra del Roc de l’Escala.

Carenegem direcció al pic de Barbet mentre veiem l’escarpada paret est del Canigó i la no menys espectacular nord del Barbet.

Baixem fins a la portella de Vallmanya on agafem el camí que ve del refugi de Merialles.

Seguim pujant fins a la canal de la Xemeneia per on grimpem i assolim el cim de la Pica del Canigó.

El descens el fem més curt i directe pel camí que va al refugi de Cortalets tot passant per la Portella i l’Estanyol, on tenim una bona vista del circ de Balaig.

10 qms. +833 desnivell.

Canigó, 5 de setembre de 2010.

Mola de Sant Honorat, 1061 mts.

Fer un tomb per aquest massís proper a Oliana és com fer una passejada per la conegudíssima Montserrat, però sense gent. Nosaltres no vam trobar ningú durant tot el recorregut.

Sortim del restaurant Can Boix i, després de passar pel forat del Corb, visitem la casa del Corb, situada dins una balma.

D’aquí ens dirigim a l’ermita de Sant Salvador del Corb, ara en runes. Retornem al camí i per una cornisa aèria voregem la roca Llarga. Si el terra és moll o humit pot arribar a ser un pas delicat.

Agafem el camí que puja a la mola de Sant Honorat (a qui se li va ocórrer fer una ermita aquí d’alt?) Un gran altiplà amb bones vistes sobre les parets d’escalada i la vall del Segre.

El retorn el fem pel camí que baixa directe a Can Boix.

11,8 qms. +606 desnivell.

Oliana, 4 de setembre de 2010.

Circular al Costabona, 2465 mts.

Deixem el cotxe a un quilòmetre escàs de la Collada Fonda, en un petit creuament de pistes.

Agafem aquest trencall i amb sol i bona temperatura anem guanyant alçada fins arribar a la Collada de la Balmeta, tot passant pel refugi forestal Jaume Ferrer.

Aquí deixem el camí bo i tot seguint la carena de la Serra de la Balmeta arribem al Coll de Pal on trobem el camí provinent del refugi de Costabona.

Ja entre boira assolim el cim on no podem gaudir de les bones vistes que ens ofereix un dia assolellat.

El descens el fem per la carena contrària fins arribar a la Collada Fonda. Seguint la pista arribem al cotxe.

8,5 qms. +588 desnivell.

Costabona, 29 d’agost de 2010.