Són les dues de la tarda. Un darrer cop d'ull. La bici està bé, el casc, les ulleres, les sabatilles, les bambes... Tot sembla estar correcte a boxes. Agafo el neoprè i a buscar el bus que ens ha de dur a Getaria, a la sortida.
Donen la sortida. És curiós escoltar el soroll que fan 700 persones entrant corrent al mar. A nedar. La mar està força calmada però són 2500 metres que s'han de fer en menys d'una hora.
Rebo uns quants cops, em dono uns quants altres però nedo tranquil i poso els peus a la platja de Zarautz en menys de 55 minuts. Primer objectiu assolit.
Arribo a boxes. Algú m'ha tirat les ulleres per terra i me les ha trencat. Les "arreglo", agafo la bici i em poso a córrer fins a la sortida dels boxes. "Monto" i penso "aquest és el segment que més m'agrada!!!".
Què és aquest soroll? No pot ser, estic punxat!!! No he fet ni 100 metres i ja he de parar a canviar la càmera. "Ánimo chaval! Venga campeón!" La gent m'anima però ningú m'ajuda.
Per fi estic pedalant. Faig els 76 quilòmetres relativament sol. "Flipo" quan em passen l'Eneko i companyia, inhumà. No m'acabo de trobar però quan m'he n'adono ja estic corrent.
Faig els 20 quilòmetres a ritme força constant. Entretingut veient la meva gent, els amics i els companys de cursa. El centre del poble és brutal. De la gent que hi ha només queda un pas estret per poder córrer. S'agraeix.
Arribo a meta. Ja he acabat. Content però... hi ha una espineta que algun dia s'haurà de treure.
Dels 14 membres del Club Triatló l'Eix de Navàs que vam participar, tots vam acabar. Que més es pot demanar?
2500 - 76 - 20
Zarautz, 11 de juny de 2011.
No hay comentarios:
Publicar un comentario