Nit i dia.

Tan diferent com la nit i el dia ha estat aquest cap de setmana.

La nit. 

La nostra intenció era fer "L'esquís de foc". És a dir, la Carros de foc amb esquís.

Arribem a Espot el dissabte al matí, un dia fred i solejat. Un bon esmorzar i contractem el taxi (5,10 €) per que ens pugi fins a l'Estany de Sant Maurici.

Compartim el trajecte amb uns lleidatans que volen fer una volta similar a la nostra. Baixem del 4x4 i el dia ha canviat radicalment. Fa vent, està tapat i neva lleugerament. Ens calcem els esquís i comencem a enfilar direcció al nostre primer objectiu, el refugi d'Amitges.

Hi ha un pam de neu fresca i ens anem alternant amb els de Lleida per obrir traça. No és res parlat ni pactat però va passant així.

Arribem al refugi d'Amitges i el temps va empitjorant. Cada vegada fa més vent, neva més i hi ha menys visibilitat.

Seguim amunt tot en busca del Port de Ratera. Definitivament hem ajuntat esforços amb el lleidatans. Obrir traça en neu fonda amb boira i vent no és gaire agradable.

Entre el nostre trak del gps, els coneixements i la intuïció d'ells i la sort de tots plegats assolim el coll (on no ens treiem ni les pells !!!) i iniciem el descens en busca del refugi de Saboredo.

No sense dificultats i sobrats de fred, vent, neu i incomoditats varies arribem al refugi. Està completament soterrat sota la neu. Per poder accedir-hi han hagut de fer unes escales de neu que baixen a la porta d'entrada.

Un cafè amb llet ben calent, un mos i una estona sense notar el vent fred a la cara és un bon reconstituent. Sortim del "forat" i anem en busca del Coll de Sendrosa. Res no ha canviat. O potser si, a pitjor !!! El guarda ens ha alertat que hi ha una gran cornisa per arribar al coll. Que hem d'anar ben a l'esquerra i entrar per dalt.

No es veu res, molta boira, i l'avís de la cornisa ressona dins el nostres caps. Això fa que anem massa alts i haguem de rectificar, amb alguna dificultat, i baixar una mica.

Finalment trobem la cornisa i realment és gran, fa impressió i és impossible de superar directament. Guanyen alçada i aprofitem on perd envergadura i descalçant-nos els esquís i enfonsant-nos fins a la cintura aconseguim superar-la.

Comencem el descens amb precaució, la neu està molt ventada i hi ha mala visibilitat. Anem baixant, amb alguna que altra purga, fins arribar al fons de la vall.

Tornem a posar les pells i amunt. A la neu fonda hi falta traça !!! Sort que el Ramon demostra que està en bona forma.

Fem alguna sifonada abans d'arribar a la presa de l'Estany Major de Colomers. La creuem, passem a tocar l'antic refugi i finalment arribem al refugi de Colomers.

Tot i que aquest no era el nostre objectiu, volíem anar fins al Ventosa i Calvell, decidim quedar-nos a fer nit.

Ha estat un duríssim dia d'esquí de muntanya. No pel desnivell ni la dificultat del recorregut sinó per les dolentíssimes condicions del temps i la gran quantitat de neu fresca.

El dia.

Canvi radical. No sembla ni el mateix lloc. Un matí fred però amb sol i sense vent.

Degut a la gran quantitat de neu nova decidim variar el nostre itinerari original. Volem travessar al Ventosa i des d'allà, pel Port de Ratera, cap a Sant Maurici.

Només sortir del refugi ja ens adonem que serà un dia dur. S'ha d'obrir una bona traça i el desgast d'ahir passa factura.

A poc a poc anem guanyant alçada i la nostra preocupació va en augment quan veiem grans plaques de vent per aquí i grans acumulacions de neu per allà.

Tot i així el nostre primer objectiu es va acostant, el Port de Caldes. Però sense adonar-nos-en, tot gaudint del fabulós dia que fa i del meravellós paisatge, ens anem desviant del camí correcte i enfilem direcció al Coll de Travessany.

Quan ens n'adonem estem força amunt i decidim tronar a canviar els nostres plans. La neu ens fa anar lents, tot i que el Ramon obre gran part de la traça, i optem per acabar de pujar el coll i baixar novament a Colomers per llavors remuntar cap a Ratera.

I així ho fem. El descens és força ràpid buscant sempre la millor neu, el vent ha fet que sigui bastant canviant, però gaudim d'una bona baixada.

Un cop a l'alçada de l'Estany Mort tornem a posar pells i amunt.

Tot un seguit de sifonades i la calor que comença a apretar i que fa transformar la neu, fa que aquest tram se'ns faci una mica feixuc.

Arribem a una pala més dreta que afrontem a ritme suau però constant i gairebé sense voler-ho arribem al Port de Ratera.

Ara si, ja només queda una última baixada per la Cometa de Ratera tot anant a buscar la traça de pujada.

Finalment arribem a l'Estany de Sant Maurici contents i cansats i satisfets del complert cap de setmana.

32 quilòmetres +2300 desnivell.
Espot, 6 i 7 d'abril de 2013.